Técniques Osteopatía

Definició: L’osteopatía és un apropament diagnòstic i terapèutic manual a les disfuncions de la mobilitat articular i tisular, pel que fa a la seua participación en l’enfermetat. Definició comité americà: escola de medicina basada sobre la teoría de que el cos és un organismo vital on l’estructura i la funció están coordinades. L’enfermetat és una perversió de una i l’altra, mentre que la teràpia és una restauració manipuladora d’aquestes anomalíes. Principis de l’osteopatia:

• L’estructura governa la funció: l’estructura fa referencia a les diferents parts del cos (os, múscul, fascia, vísceres, etc). La funció es l’activitat d’aquestes parts. L’enfermetat no es pot desenvolupar si l’estructura esta en armonía, per tant el desordre de l’estrucutra produeix l’orige de les enfermetats.
• L’unitat del cos: el cos humà te la facultat de retrobar l’equilibri.
• La autocuració: el cos te per si mateix tots el mitjans necessaris per a eliminar o suprimir les enfermetats, sempre que no hi hagi obstacles sobre els conductes nerviosos, limfàtics, vasculars.
• La regla de la arteria: la sang és el mitjà de transport de tots els elements que permeten assegurar una immunitat natural. La seua perturbació provoca que el retorn venós sigui més lent i provocarà acumulacions de toxines.